La ‘superilla’ de carrer Girona de Barcelona aflora una masia i, en ella, una meravella: una antiga porcellana xinesa

Les obres de l’anomenada Supermanzana de l’Eixample, és a dir, la conversió de quatre carrers d’aquest districte -Consell de Cent, Girona, Conde Borrell i Rocafort- en Eixos Verds, han fet aflorar diverses restes del passat d’aquesta part de Barcelona. Si a l’inici de les obres va cridar l’atenció l’aparició de les antigues llambordes i les vies del tramvia, que havien quedat soterrades per capes d’asfalt i que finalment seran recuperades en alguns dels trams urbanitzats, ara es treballa en restes de més calibre, comparables a les quals s’han trobat a la Via Laietana recentment, però amb una diferència, si en el centre de Barcelona no sorprenen aquestes troballes, a l’Eixample, que no es va urbanitzar fins a la segona meitat del segle XIX, les restes arqueològiques són molt menys habituals.

En aquest context, els treballs que es duen a terme al carrer Girona en el tram entre el carrer Mallorca i l’avinguda Diagonal han fet aflorar les restes d’una antiga masia, amb diversos fonaments, canalitzacions, dipòsits i una escala que condueix a un soterrani. El més sorprenent de tot és el que s’ha trobat: d’una banda, diverses bales de canó, algunes utilitzades i altres emmagatzemades, i de l’altra, restes de porcellana xinesa dels segles XVI o XVII que obren una sèrie d’interrogants, perquè en aquell moment la porcellana importada de la Xina era considerada un objecte de superluxe a l’abast de molt pocs.

Masia del segle XVI “o anterior”

Marta Lucas, directora de la intervenció arqueològica del carrer Girona, apunta que les restes “del que sembla una masia” s’han pogut associar a diferents fases cronològiques, una seria el “moment originari de la masia, entorn del segle XVI o anterior”, les evidències de la destrucció de l’edifici durant “un conflicte bèl·lic” encara per a determinar però que es podria correspondre amb el setge de Barcelona de 1697 per part de tropes franceses durant la Guerra dels Nou Anys (1688-1697), ja que es té coneixement que en aquesta zona hi havia bateries franceses, i finalment, restes de canalitzacionscorrespondientes a una etapa más contemporánea.

Font: El Nacional.cat